dijous, 2 de juny del 2011

Final de curs i valoració

Hola!!

Ja s'acaba el curs 2010-2011... i m'agradaria fer una valoració del bloc de TIC TAC, de l'assignatura de Comunicació i interacció educativa.
Quan em van dir que hi havia un apartat dedicat exclusivament a la tecnologia de la informació i la comuniació, em vaig espantar una mica, ja que era un tema que desconeixia bastant i que no en sabia gaire cosa.

Un cop iniciades les classes, vaig anar veient que no era tant complicat i que amb tot allò explicat, podia aprendre a fer moltes coses que abans ni sabia que es podien fer amb l'ordinador, com per exemple, el funcionament del programa Movie Maker, ja que personalment sabia que existia aquest programa, però mai havia fet cap projecte i el fet de fer el videoclip i el reportatge, per mi va ser molt enriquidor i amb aquestes dues feines, vaig aprendre perfectament com funcionava i tot el que podia arribar a fer amb aquest programa.

Tampoc coneixia programes com el Slideshare, que serveix per penjar publicacions en línia. El vaig trobar molt interessant, tot i que amb algun defecte, ja que no es veuen ni les transicions, ni la música.

Un altre aspecte a destacar és el blog, ja que he trobat molt positiu anar penjant tota la feina feta, a un blog personal i així poder-ho compartir amb tots els altres companys.

A més a més, pel nostre futur com a professors, és molt important conèixer bé aquest tema, ja que cada vegada més s'està introduïnt tot el que és el món de la informàtica a les aules, a part que molts nens i nenes ja treballen amb ordinadors portàtils a les classes.

Per tant, la meva valoració és molt positiva, he après moltes coses i en realitat, m'ha agradat fer moltes de les activitats, com el reportatge sobre l'ús de les TIC, a més, sé que tot això après, em servirà pel meu futur com a mestre.

Per tots aquells que hagueu visitat el meu blog, espero que us hagin agradat les meves activitats realitzades durant el curs de TIC TAC.



Moltes gràcies i fins aviat!!!

Judit :)  :D

dimecres, 25 de maig del 2011

La identitat digital

Hem publicat el power point sobre la identitat digital al programa Slideshare, però no es veuen les transicions, els efectes, ni la música.

Treball realitzat amb Mireia Gràcia i Laura Golobardes.

Aquest és l'enllaç per veure el power point:


http://www.slideshare.net/juditfcbcat/identitat-digital-8093790

STORYBOARD

Un GUIÓ IL·LUSTRAT o STORYBOARD és la representació il·lustrada d’una pel·lícula abans de la seva realització. És un document tècnic format un conjunt de vinyetes o d’il·lustracions mostrades en seqüència amb l’objectiu de servir de guia per entendre una història, previsualitzar una animació o seguir l’estructura d’una pel·lícula en la reproducció, acompanyades generalment del text dels diàlegs o de la veu en off i d’altres anotacions tècniques relatives als efectes sonors o visuals.

S’hi descriu el conjunt dels paràmetres cinematogràfics (enquadraments, moviments de càmera i de personatges, enllaços, etcètera.) Un storyboard és essencialment una sèrie gran de vinyetes d’una pel·lícula o d’alguna secció d’una pel·lícula produïda per endavant per ajudar als directors i els cineastes a visualitzar les escenes i trobar problemes potencials abans que aquests tinguin lloc.
També podem trobar storyboards en color o en blanc i negre, plens de detalls o simplement traços que esbossen una idea de figures. És comuna la utilització del storyboard en animacions ja sigui tradicionals o per ordinadors.


El procés de storyboarding, en la forma que es coneix avui, va ser desenvolupat a l’estudi de Walt Disney a principis dels anys 1930, després de diversos anys de processos similars que van ser emprats a Disney i altres estudis d'animació. El Storyboarding es va fer popular en la producció de pel·lícules d’acció a començaments dels anys 1940.

En la creació d’una pel·lícula amb qualsevol grau de fidelitat a una guió, un storyboard proporciona una disposició visual dels esdeveniments tal com han de ser vistos per l’objectiu de la càmera. En el procés de storyboarding, els detalls més tècnics d’una pel·lícula poden ser descrits de manera eficient en el quadre (la imatge), o amb anotacions al peu. L’elaboració d’un storyboard està en funció directament proporcional amb l’ús: en publicitat sovint és fa servir més perquè el director i el productor aportin el seu talent i enriqueixin la filmació, mentre que en el cinema és molt més tècnic i elaborat perquè serveixi de guia a cada membre de l’equip de treball.


És molt pràctic ja que millora la circulació de les informacions entre els equips de rodatge, i constitueix una eina de referència en la producció del film. Els storyboards inclouen instruccions o apunts necessaris que serviran a l’equip de treball perquè aquest es desenvolupi dins d’un pla preestablert. Gràcies a aquest element, el director pot desglossar i segmentar la seva filmació sense seguir estrictament l’ordre lògic de la trama.


L'STORYBOARD REALITZAT PEL NOSTRE REPORTATGE ÉS EL SEGÜENT:



(Clic a l'imatge => S'obre a nova finestre. Torneu a fer Clic => S'amplia)

Ens ha anat bé per l’organització del vídeo, tant a l’hora de gravar com a l’hora de muntar-lo i afegir la música. A més a més, hem separat l’storyboard amb tres apartats: els tipus de plans, l’inclinació i els efectes. (Surten escrits al llarg de les vinyetes).

Aquest treball, juntament amb el REPORTATGE SOBRE L’ÚS DE LES TIC ha estat realitzat amb la Laura Golobardes i Mireia Gràcia.

dijous, 12 de maig del 2011

Anàlisi videojoc

“Contra viento y marea” és un videojoc educatiu i interactiu creat per l’Agència de la ONU per als Refugiats (ACNUR). La seva finalitat és reforçar els coneixements i la comprensió sobre el tema de les persones refugiades. És doncs, una manera de conscienciar els usuaris del joc de la situació en què es troben les persones refugiades d’arreu del món.
El joc consta de tres blocs diferents, amb diverses activitats:
1.      Guerra i repressió: Moment en què els militars persegueixen a les persones i aquestes han de fugir per no ser atrapades durant el període de guerra.
Primer hi ha una activitat en què s’ha de triar la resposta correcta per poder escapar-se de la policia. La següent es tracta de fer la maleta, amb les coses justes i necessàries. Després, la persona s’ha d’intentar escapar de la policia, i més tard del país, amb totes les complicacions que això comporta.

2.      En el país veí: Arribada al nou país en el qual les persones refugiades hauran d’intentar començar-hi una nova vida, adaptant-se als canvis. A la primera activitat s’ha d’intentar trobar un lloc per dormir. Un cop haver trobat l’església s’ha de trobar un traductor perquè t’ajudi. La següent tasca és seleccionar d’un seguit de persones, quines són immigrants i quines refugiades. Després, et trobes a la teva primera classe de la llengua del país, on has d’intentar entendre el què et diuen.

3.      Una nova vida: Nova vida que els refugiats han d’afrontar al país d’acollida, amb una nova casa, nova gent, nova escola, etc. Primer de tot hi ha una activitat on s’ha de triar quin currículum enviar per trobar feina. Un cop acceptat, s’ha de triar com vestir-se, i més tard s’ha d’anar a l’entrevista, on t’agafen per treballar com a netejador. Seguidament s’ha d’anar a comprar, i mentrestant es van sentint tots els comentaris que fa la gent sobre els refugiats, principalment dolents i de mal  gust. Després, s’han de classificar diferents objectes segons siguin fabricats a països de parla espanyola o no.

Durant el transcurs de les activitats, a més, es dóna informació sobre la temàtica tractada, per complementar la informació rebuda durant el joc. D’aquesta manera, es consciencia a la persona que juga al videojoc.
Aquest joc, per la temàtica en què se situa, està pensat més aviat per alumnes d’educació secundària, ja que tracta el tema dels refugiats, i per tant tot el seu context que l’engloba. Aquesta temàtica a l’educació primària no és tractada, per això el joc està destinat a persones més grans, les quals siguin conscients del tema tractat i puguin prendre consciència de la situació actual dels refugiats d’arreu del món.
Per tant, el videojoc es podria relacionat amb l’assignatura de socials o història, ja que el tema dels refugiats es tracta des d’aquest àmbit, analitzant al llarg de la història què ha anat succeint en relació a això, a causa de les guerres, dictadures, etc.
D’altra banda, també es podria tractar des de l’àmbit de la geografia, ja que aquesta matèria engloba temes d’actualitat, des del punt de vista social, econòmic, polític, mediambiental, etc. Per tant, també seria una bona assignatura per treballar-lo. Tot i així, la geografia es dóna en un curs de batxillerat, en canvi les ciències socials, a tots els cursos de l’ESO i el batxillerat.

La raó per la qual hem triat aquest videojoc és perquè creiem que és molt interessant treballar-lo en l’àmbit escolar, ja que a part de servir com a distracció, ens serveix com a material didàctic, a causa de la seva temàtica, relacionada amb temes històrics i d’actualitat. És una manera de conscienciar els alumnes del problema de ser un refugiat, i quines són les condicions d’aquestes persones, ja que molta gent ho desconeix, i no sap la realitat del tema. A part, al haver-hi una opció d’informació, es pot aconseguir informació complementària de la que s’exposa durant el transcurs del videojoc. Per tant, aquest videojoc es podria incloure a les aules dins les assignatures d’història o geografia, de cara als alumnes d’educació secundària i batxillerat.
Pel què fa al rol dels alumnes, aquests serien els usuaris del joc, i hi jugarien. D’altra banda, el professor seria la persona que explicaria de què va el joc, com són les activitats, i quin és el context del videojoc, incorporant alhora informació sobre la temàtica dels refugiats. D’aquesta manera es podria tractar el tema d’una manera més divertida i diferent als mètodes usuals, i es podria cridar més l’atenció dels alumnes. Per tant, la funció del programa seria complementar les explicacions anteriors del professor sobre la temàtica tractada, per tal d’acabar d’entendre millor el tema i complementar-lo.

El link per poder jugar al joc és el següent:

Treball realitzat amb Laura Golobardes i Mireia Gràcia.

dimecres, 11 de maig del 2011

dimecres, 16 de març del 2011

Hold my hand


Aquest és el vídeo fet a partir de la cançó Hold my hand, d'Akon i Michael Jackson.

Fet amb Laura Golobardes i Mireia Gràcia.

divendres, 11 de març del 2011

Anàlisi d'una pàgina Web 2.0



ANÀLISI D’UNA APLICACIÓ DE LA WEB 2.0: EL FLICKR
Els membres que hem fet aquest anàlisi som la Laura Golobardes, la Mireia Gràcia i la Judit Marro.  I hem fet servir aquesta pàgina web: http://www.flickr.com/    
Motiu pel qual s’escull l’aplicació
Creiem que aquesta aplicació pot ser útil per poder compartir amb els nens les fotos de les activitats, excursions, colònies, etc. i així, a més a més de tenir un record i mostrar el què han fet als pares i als propis alumnes,  es pot treballar el coneixement de les activitats realitzades.
També dir que és una aplicació bastant general i que no tecnifica gaire l’aprenentatge; ja que creiem que les TIC són importants en l’educació però els nens i nenes per ells mateixos ja pareixen de temps dedicat a la tecnologia i tampoc cal fer-ne un abús. A més, els nens han de desenvolupar moltes altres capacitats, ja sigui l’escriptura, el moviment i totes les habilitats relacionades amb la manipulació, trobar solucions pràctiques a qualsevol cas ja sigui educatiu, cultural, del dia a dia...
(Un cas relacionat amb aquest va ser el dels cotxes que antigament la gent coneixia peces, el motor, cuidava del seu funcionament, canviava l’oli, etc... i actualment, la gent no sap res d’això perquè ho fa l’especialista i és tot més electrònic)
Què volem dir amb això? Doncs que si hi ha un ús extens o un abús de les tecnologies, i no només en educació, els nens i nenes aniran perdent facultats i cada vegada s’hauran d’esforçar i conèixer menys per fer front a les coses del dia a dia.
Justificació de per què es considera 2.0
El flickr és una web considerada 2.0 ja que permet la interoperabilitat, la capacitat de compartir altre informació amb altres persones (en aquest cas imatges). En el fons, doncs, és una web en què hi poden accedir molts usuaris i treballar-hi conjuntament des de diferents ordinadors.
Flickr considerem que ho és, ja que dins d’un mateix fitxer hi poden penjar fotos diferents persones (sempre que hi estiguin registrades), i també mirar-les i poder descarregar-les.


Descripció funcionalitats més rellevants
Un cop creada el compte de Flickr, una de les aplicacions que pots fer és Personalitzar el teu perfil. D’altre banda, l’objectiu principal de la pàgina web és penjar fotos i compartir-les amb altres persones.
Això es fa amb l’aplicació de Carregar fotos, i dins d’aquesta pots crear àlbums, etiquetar-hi persones, deixar comentaris, afegir-hi títols, descripcions, etiquetar, etc.  Totes aquestes funcions alhora de carregar les fotos, tant es poden fer amb imatges o amb vídeos (aquests vídeos no poden superar els 90 segons de duració i els 150 MB). Dins la mateixa web es poden observar tot tipus de mapes des de diferents punts de vista i també canviant el seu angle (topogràfics, de carreteres, híbrids...). Tots aquests mapes també es poden afegir als teus àlbums.  Una de les altres aplicacions interessants és la de “Getty Images” en què pots comprar i vendre fotos; d’aquesta manera, en funció de l’experiència de cada persona es poden comercialitzar les seves imatges convidant els fotògrafs a unir-se. Una aplicació semblant és la de “The Commons” en què pots contribuir en la descripció de les col·leccions de fotografies públiques del món. Una altra aplicació és el “Flickr Blog” en què cada usuari pot  penjar les seves fotos.
I l’última funció, la qual fa possible estar intercomunicat amb altres persones, és l’aplicació de Buscar els teus amics al Flickr.
Possibilitats i limitacions d’ús en l’àmbit educatiu (especificar en quins àmbits)
El nostre àmbit educatiu és Educació Primària.
Aquesta aplicació és interessant en aquest àmbit ja que permetria a les escoles, com hem dit abans, poder penjar diferents fotos i vídeos d’activitats escolars, excursions, etc. A més, possibilitar l’accés dels pares i els fills de veure les fotos o vídeos.
Per contra, potser els nens els costaria fer servir l’aplicació ja que amb l’edat que tenen (si són de primer o segon cicle) els costaria fer servir totes les aplicacions. Però amb l’ajuda dels professors i els pares podrien aprendre a fer-ho.